Inici / La Raça Bruna

La Raça Bruna

QUÈ ÉS LA RAÇA BRUNA?

Origen i Història

L'origen de la vaca Bruna dels Pirineus es situa a les comarques de la Vall d'Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, a la província de Lleida. Prové d'una antiga fusió entre la vaca autòctona catalana i bovins de raça Parda Alpina procedents de Suïssa. Es postula que la vaca autòctona existent en els Pirineus era un ecotipus de la Pirenaica. Aquests animals autòctons van rebre la influència repetida de la Parda Alpina des de finals del segle passat. Les primeres fonts escrites que parlen d'importacions de vaques suïsses daten del 1922, però es tenen evidencies que al voltant del 1880 es van fer les primeres importacions, probablement a la Vall d'Aran.

Inicialment va ser una vaca d'aptitud triple: carn, llet i treball. Més endavant es va convertir en una raça d'aptitud mixta, carn-llet, i en l'actualitat s'ha especialitzat en la producció de carn.

Caràcters Generals

D'acord amb el que estableix el reglament del llibre genealògic de la raça, aquesta està constituïda per animals que pertanyen del tronc Alpí, de capa bruna i proporcions harmòniques i eumètriques, amb tendències longilínies. Rústica, amb bona capacitat de pasturar i de precocitat mitjana. En el seu hàbitat natural s'explota per a la producció càrnia en règim extensiu.

Prototipus Racial

• Reglamentació Llibre del Genealògic: Ordre del 24/08/90, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) 1344 de data 17/09/90, de "Creació del Llibre Genealògic de la raça Bruna dels Pirineus" i Resolució del 10/09/90, DOGC 1349 del 1/10/90 sobre "Reglamentació del Llibre Genealògic de la Raça Bruna dels Pirineus".

• Reconeixement Oficial com a Organització de Raça Pura: En data 25 d'octubre de 1990 es va constituir la "Federació de la raça bovina Bruna dels Pirineus" (FEBRUPI). Posteriorment, la raça va ser reconeguda oficialment pel Real Decret 1682/1997, de 7/11/97, BOE del 21/11/97, pel que s'actualitzava el Catàleg Oficial de Races de Bestiar a Espanya.

Importància i Extensió

• Cens aproximat: 30.000 vaques de més de 2 anys.

• Zona d'origen: Pirineu Català (remot en Suïssa).

• Zona d'expansió: Pirineu i Pre-Pirineu de Catalunya.

Sistema de Maneig i Tipus de Producció

• Maneig: Extensiu, pel que respecta a les vaques. Càrrega ramadera de 0,9 UGM/SAU (ha). Es tracta d'un sistema típic vall-port.

• Característiques de producció: Els vedells s'engreixen des del deslletament (sis mesos) fins a un any amb pinso comercial.

Aptituds de les Femelles

• Edat al primer part: 33 mesos

• Fertilitat: 90%

• Facilitat al Part: 90% normals, 7% amb forta ajuda del ramader, 3% amb assistència veterinària.

• Interval entre parts: 385 dies.

• Capacitat maternal: Bones mares en producció lletera i cura del vedell.

• Rusticitat: Elevada, s'adapta a zones entre 600 i 1200m d'altitud. A l'estiu pugen a ports de muntanya de fins a 2000m d'altitud.

• Docilitat: Elevada i molt apreciada pels ramaders.

Aptituds dels Mascles

• Pes al naixement mitjà: 46,5 kg.

• Pes al deslletament: 243 kg a 185 dies.

• Velocitat de creixement naixement-deslletament: 1,06 kg.

• Índex de Conversió durant l'engreix: 4,75 kg pinso/kg pes viu.

• Guany diari durant l'engreix (mascles): 1,65 kg/dia.

• Pes a l'any: 530 kg.

• Desenvolupament muscular: categoria U (sistema EUROP).

• Pes canal: 330 kg als 381 dies d'edat.

• Composició de les canals (avaluades al nivell de la 6ª costella, resultats projecte FAIR1 CT95 0702): múscul 68,2%, os 16,3%, greix subcutani 3,0%, greix intermuscular 9,7%.

• Qualitat de la carn: L'anàlisi canònic realitzat en el context del projecte FAIR revela una qualitat de la carn mesurada laboratorialment que és intermèdia entre les diverses races espanyoles analitzades.

• Utilització en encreuaments: us extensiu, però no avaluat en termes quantitatius. El encreuament es realitza fundamentalment amb les races Xarolesa, Llimosina (primípares) i Blanc Blau Belga.

Organització de la Selecció

• Objectius i criteris: Raça càrnia de aptitud materna. Els ramaders valoren un pes al naixement inferior a la mitjana, el creixement fins el deslletament, la facilitat de part i la fertilitat en les femelles, la morfologia càrnia i el desenvolupament muscular en els toros.

Actualment ha entrat en funcionament el Centre de Testatge de mascles a les instal·lacions de l'Escola de Capacitació Agrària del Pirineu, a Bellestar, prop de la Seu d'Urgell (Alt Urgell).

• Controls oficials: Autocontrol del pes al naixement, facilitat de part i pes al deslletament. • Valoració reproductors: Fenotípica en la majoria dels casos. Hi ha un reduït grup d'explotacions que reben la valoració genètica per al pes al naixement i al deslletament, realitzat mitjançant un model animal (BLUP).

• Inseminació Artificial limitada